A l’abril ens van venir a visitar a l’Institut en Mohamed i en Seydou, d’Almas Quemadas, el col·lectiu que reneix de les flames de la nau del Gorg.
Al llarg de més d’una hora, vam mantenir una conversa on, tan en Mohamed com en Seydou, es van expressar d’una forma tan real i contundent que el seu missatge ens va arribar de forma molt clara, colpidora i commovedora. Les seves històries fan reflexionar molt sobre el país en el qual vivim. Les seves lluites constants obren grans portes cap a la solidaritat de diversos cors. Han sigut curiosos els moments en els quals Mohamen, coordinador d’Almas Quemadas, expressa el seu enuig vers el sistema del país, i, a la vegada, amb sentit de l’humor afegeix “Els blancs moltes vegades es fan els bojos”.
La conversa ens ha fet reflexionar sobre el tracte correcte, humà, que se li ha d’oferir a una persona que està passant per un moment molt difícil de la seva vida, com és la situació de les persones migrants sense documentació. En Mohamed i en Seydou reclamen, exigeixen un tacte digne. També arremeten contra els mitjans de comunicació perquè “Nosaltres mirem la televisió, però la televisió no ens mira a nosaltres”, ens diu en Mohamed.
Volem donar les gràcies a Almas Quemadas per haver compartit amb nosaltres, futures professionals de la integració social, les seves històries, les seves experiències i la seva lluita en la defensa dels drets humans.
A partir d’ara no podrem mirar cap a una altra banda davant les injustícies esdevingudes tan a prop de casa nostra perquè, com sentencia Almas Quemadas “No hi ha cap paper blanc escrit amb lletres blanques, tampoc hi ha cap paper negre escrit amb lletres negres. Estem condemnats a viure junts”.
Aprofitem aquestes línies també per agrair a la directora de cinema, Neus Ballús, la seva tenacitat per connectar realitats.
Per a més informació:
https://www.instagram.com/almasquemadas_gorg/
https://www.facebook.com/almas.quemadas
https://twitter.com/almasquemadas_