L’Institut Josep Puig i Cadafalch és una comunitat educativa que va néixer amb la voluntat de formar persones responsables i solidàries, compromeses amb el seu entorn i amb la societat.
Els nostres alumnes i les seves famílies són un col·lectiu divers i enriquidor. La relació entre les persones dels tres sectors que formem el centre (famílies, alumnat i professorat) i la relació de confiança que s’estableix entre tota la comunitat és la nostra fortalesa, i el punt de partida de les actuacions que ens han de permetre seguir el camí de la transformació educativa.
Compartir reflexions sobre el lideratge pedagògic al nostre institut ens ha de guiar per millorar la pràctica educativa. En aquest sentit, hem arribat a diferents conclusions:
- Cal establir més canals comunicatius i de cooperació entre el professorat. L’institut està immers en projectes, activitats, actuacions, pràctiques educatives, etc., però sovint aquestes dinàmiques passen desapercebudes entre els mateixos docents a causa del volum de feina i també perquè som un claustre força nombrós.
- Cal treballar per enfortir la cohesió de l’equip perquè, davant les dificultats que puguin sorgir dins i fora les aules, actuem amb una actitud proactiva.
- Promoure la intel·ligència emocional de tota la comunitat educativa ajudarà a assolir els objectius.
- Hem de trencar la verticalitat jeràrquica.
La nova cultura docent se centra a col·laborar i aprendre junts. La nostra aposta més forta en aquesta visió de l’educació és la codocència en totes les assignatures. Dos docents a l’aula aprenen entre ells, es complementen i són model de treball cooperatiu per a l’alumnat. A més a més, és una gran eina d’atenció a la diversitat i inclusió a l’aula, i ens permet flexibilitzar les metodologies i l’agrupament d’alumnes segons les necessitats i moments d’aprenentatge. La qualitat d’aquesta codocència la garantim gràcies a una organització horària que facilita l’aprofitament dels espais i temps de coordinació entre els docents que comparteixen matèria i nivell.
Totes aquestes estratègies de cooperació es poden dur a terme aprofitant la fortalesa del centre amb el treball de la tutoria individual i el vincle amb l’alumnat quant a relacions humanes i personals, ja que són valor i base de la convivència necessària per poder portar a terme qualsevol iniciativa a l’aula. Les reunions setmanals entre docents també milloren el flux d’informació necessari per assolir aquesta visió global.
A més, analitzant els nostres punts forts i dèbils, veiem que la constant formació del claustre és un altre punt a destacar. Fomentem la formació a nivell col·lectiu com a aposta de centre, amb altres centres educatius per compartir i intercanviar en xarxa o reforçant i ampliant l’ús de les TIC com a mètode d’autoformació.
Si continuem aprofundint en els nostres punts forts i dèbils, trobem que, a priori, la mobilitat del professorat podria considerar-se una feblesa, però queda contrarestada per les ganes que els nostres docents tenen de continuar al centre i també és un punt fort la possibilitat que tenen de poder-s’hi quedar.
Per acabar, i com ja hem dit anteriorment, el principal objectiu que tenim com a centre és la formació integral de l’alumnat, basada en valors, transmesos en el dia a dia per tota la comunitat educativa. D’aquesta manera es transmet als alumnes allò que és essencial per a la vida i, per tant, se’ls faciliten les eines necessàries per resoldre els problemes del dia a dia, tant professionalment com socialment.
La nostra filosofia sempre ha consistit a valorar i recolzar tots i cadascun dels nostres alumnes de manera que l’aprenentatge en la nostra comunitat educativa sigui bidireccional. A més, fomentem el respecte com a cultura de centre i fomentem els èxits per tal de donar valor a les fortaleses de l’alumnat.
Però no només alumnat i professorat són els que han de col·laborar a fomentar aquesta cultura de l’aprenentatge, sinó que també hauríem d’aconseguir que les famílies tinguessin una major implicació en aquest procés d’aprenentatge; obtindríem un altre punt de vista del centre i enfortiríem aquells punts febles que potser no som capaços de veure. A part de les famílies, també els antics alumnes poden ajudar-nos, gràcies a l’enfocament d’algú que ha acabat el seu pas pel nostre centre.
Així mateix, encara hauríem de facilitar més la comunicació entre els diferents nivells de l’ESO i batxillerat, i aconseguir una comunicació igual de fluida com la que tenim entre alumnes d’un mateix nivell educatiu.
Com ja hem comentat anteriorment, la nostra principal missió se centra en l’alumnat. Per això, el nostre propòsit és aconseguir que en la seva etapa educativa cada alumne assoleixi el màxim creixement personal a través de potenciar el respecte per si mateix i pels altres, la seguretat en si mateix, la descoberta de les seves potencialitats, la consciència de si mateix tant pel que fa als seus aspectes positius com als negatius per potenciar els positius i mirar de millorar els negatius, l’autoestima i l’autonomia personal. En aquest sentit, i amb una visió de futur cal:
- Continuar treballant i potenciant aquelles fortaleses que ja tenim (tutoria, tutoria personal, codocència, reflexió contínua sobre les nostres pràctiques, etc.) tot vetllant per mantenir-ne el rigor i l’eficàcia i sense cap por a obrir-nos a les noves metodologies que vagin sorgint.
- Veure els canvis com a possibles eines de millora; sempre dirigits a assolir la màxima eficàcia a l’hora de motivar els alumnes, amb activitats engrescadores que els facin ser conscients del seu aprenentatge.
- Continuar atenent la diversitat a l’aula, fent especial atenció a aquell alumnat que per les seves circumstàncies (TDA, TDHA, DIL, baix nivell, etc.) té dificultats per seguir el ritme del grup-classe. Això, però, no ens ha de fer oblidar en cap cas aquells alumnes que tenen capacitat, necessitat i possibilitats de poder aprofundir i ampliar els diferents objectius d’aula.
- Continuar aprofundint en el sempre difícil i complex art d’avaluar: avaluació entre iguals, autoavaluació, avaluació entre docents, intercentres. La codocència pot ser el punt de partida, però també cal explorar la possibilitat de deixar obertes les portes de les aules per poder observar tant l’alumnat com el professorat.
- Millorar els fluxos comunicatius entre les persones i grups que formem el centre per enfortir-nos com a comunitat.
- Fer una acció per revertir la nostra principal mancança: la poca implicació de les famílies. Hem d’aconseguir motivar-les perquè siguin conscients de la importància d’aquesta etapa educativa per als seus fills i que s’impliquin en el nostre projecte (assistència a les reunions de tutors i de pares, implicació i participació en el Consell Escolar i l’AFA).
Com a conclusió, hem de pensar que qualsevol canvi que incorporem sempre persegueix una millora. Per això, cal insistir a deixar un temps prudencial per valorar-lo, millorar-lo, rectificar-lo i, si cal, descartar-lo. A més, no és recomanable fer canvis gaire sovint i deixar prou temps per avaluar cada innovació.
Tots estem d’acord en un fet, i és que famílies i Centre tenim un propòsit comú: ser al costat de l’adolescent per ajudar-lo a créixer, a madurar i a encaminar-lo i motivar-lo perquè pugui assolir el seus objectius de futur.
#XTTE
#Referents
#PAcTE/ExC