Hi ha una relació directa entre el benestar emocional i el rendiment escolar. En aquesta part del projecte Pausa perseguim, bàsicament, establir un vincle entre tutor i alumnat per així l’alumne se senti escoltat, acompanyat i tingui un adult de referència a qui recórrer davant de qualsevol problema o dificultat. L’objectiu fonamental és el benestar de l’alumne identificant i detectant possibles problemàtiques per actuar el més aviat possible si cal.
Aquest és un projecte de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB que l’institut aplica des del curs 2013- 2014 (començant a 1r i 2n d’ESO i que al curs 2017-2018 ja es feia a tots els nivells.
Introducció
L’objectiu del projecte és establir un vincle positiu entre el tutor i l’alumne des de la resiliència, centrant-se en tots aquells aspectes que afavoreixen el progrés de l’alumne més que no pas en les causes dels seus problemes.
El Projecte treballa des de les potencialitats dels alumnes, i l’ajuda a creure en si mateix. Ens afegim al Projecte perquè pensem que si el noi/a no està bé emocionalment, la seva implicació en el seu aprenentatge baixa, per tant, és necessari acompanyar l’alumnat amb vincles emocionals que ajudin a enfortir l’ autoestima creant un clima de confiança entre l’alumne i el professor.
L’Institut té com a prioritat la creació d’una cultura de centre en què les relacions entre professorat i alumnes i entre iguals es consideri un element cabdal per vehicular la gestió d’ensenyar i aprendre. Això ens fa dotar-nos d’una estructura organitzativa que permeti un horari per dur-lo a terme i fer-ne el seguiment.
El/La professor/a tutor/a disposa d’una hora setmanal per a que, de manera rotativa, passin tots els seus alumnes agrupats, segons el criteri que ell/a estableix, de tres/quatre alumnes per generar una conversa on els temes no estan predeterminats. Són els mateixos alumnes els que proposen el tema.
El diàleg, la conversa, ha de tenir unes premisses clares: L’important és que el docent i l’alumne hi vulguin estar. Els professors ens reunim quatre vegades al curs per reflexionar sobre la posada en pràctica del projecte. La finalitat de les reunions és que puguem aprendre uns dels altre i guanyar seguretat en la nostra activitat. Aportem eines d’escolta activa, de creació de preguntes, de construcció de narratives alternatives i de reconeixement enfront de les narratives autolimitants dels nostres alumnes.
La finalitat última del projecte és aconseguir:
-
Una millora de la convivència.
-
Una millora dels aprenentatges.
Per la seva consecució el projecte es marca els següents objectius
-
Fer de l’escola un projecte comú que convidi a la reflexió sobre el significat, el valor i la pràctica d’una acció tutorial resilient.
-
Crear i estructurar espais de relació i comunicació formals i informals entre tutor i alumnes que afavoreixen altres maneres de relacionar-se i altres maneres d’empatitzar.
-
Fer emergir a l’alumnat factors de resiliència.
-
Centrar la mirada en els elements que afavoreixen el progrés dels alumnes més que en les causes dels seus problemes.
-
Desenvolupar habilitats de comunicació i relació entre iguals.
-
Proporcionar al grup-classe un bon clima emocional i la motivació per voler aprendre i treballar a l’institut.
-
Donar respostes educatives als alumnes per promoure factors que els facin créixer de manera equilibrada i que els ajudi a tenir una motivació més gran per aprendre.
-
Promoure activitats educatives d’interacció positiva amb tot l’alumnat, en especial amb els que mostren mancances respecte a la seva capacitat de comunicació i relació social a partir de la solidaritat, de la resolució dels conflictes a través del diàleg, del respecte a les diferències individuals, d’una millor cohesió social i la cooperació.
-
Aconseguir una millor vinculació educativa entre tutors i alumnes i entre els mateixos alumnes
-
Que el tutor disposi de més temps i de qualitat per treballar amb aprofundiment i tranquil·litat l’acció tutorial envers el grup classe.
-
Proporcionar eines de treball i d’auto-reflexió al professorat.